Fa un parell de dies coneixíem pels mitjans de comunicació que els nivells de CO2 a l’atmosfera havien arribat a les 400 parts per milió, un màxim històric del què no es tenia constància al nostre planeta des de fa 3 milions d’anys.
Aquesta notícia és realment preocupant, donat que estam xerrant d’uns dels gasos causants de l’efecte hivernacle i, per tant, de l’escalfament global de la Terra. Encara que fa milions d’anys el CO2 va ser clau per afavorir l’aparició de les condicions per al sorgiment de la vida, ara ens trobam davant d’una situació completament diferent.
El constant augment dels nivells de CO2 són fruit de la nostra dependència sobre els combustibles fòssils (el petroli, el carbó i el gas), però pareix que les prioritats polítiques davant d’aquesta situació no caminen en el sentit de solucionar el problema. Les diferents administracions no són conscients de la crisi ambiental i climàtica que estam vivint i, en comptes de treballar per modificar aquesta situació i impulsar la implantació de les energies renovables, fet que reduiria de forma considerable l’emissió d’aquests gasos, actuen de forma contrària.
Si volem que les generacions futures puguin gaudir de la mateixa manera que nosaltres de l’entorn natural, hem d’actuar amb contundència. Aquest partit es juga a casa, i encara que tots tenim la nostra part de responsabilitat, és necessari que les administracions promoguin un canvi del model econòmic i de creixement. En aquest sentit, l’aposta per la investigació, el desenvolupament i la innovació és prioritària, i dins d’aquest nou escenari, és fonamental que les energies renovables siguin protagonistes. Altres alternatives, com la importació de fems, són totalment contraposades a la realitat que reivindicam.
