És sabut que al nostre país l’educació sempre ha generat intensos debats, entre aquells que la conceben com a una eina orientada a la inserció dels joves al món laboral, i els que la consideren més bé un medi a partir del qual formar ciutadans lliures. Una llarga discussió sobre la funció social de l’educació que aquests dies torna a estar en primera línia arran de la proposta de reforma de la LOMCE impulsada pel PSOE. Alguns dels punts més polèmics fan referència al tractament de les llengües cooficials, l’educació especial, l’educació competencial, o l’escola concertada.
El tema de la vehicularitat del castellà el coneixem molt bé aquí a Balears, ja que fa set anys vàrem sortir als carrers reclamant una educació pública, de qualitat, laica i en català. La llengua sempre ha estat un dels ens que ha utilitzat la dreta per crear divisió i, simplement, és generar un debat que no ens porta ni ens portarà enlloc. La LOMLOE elimina del seu text que el castellà sigui llengua vehicular, deixant la llengua espanyola en la mateixa situació que a totes les lleis educatives fins a la darrera reforma del Partit Popular. Recordem, en un entorn castellanoparlant de forma general, i amb unes comunitats autònomes que cada una regula la seva legislació lingüística. La LOMLOE no ataca al castellà ni el posa en perill, sinó que fa que la resta de llengües cooficials puguin ser apreses amb les mateixes garanties que el castellà.
També s’ha repetit molt que la Llei Celaá vol tancar els Centres d’Educació Especial. Però el que realment pretén la nova reforma educativa és complir amb les resolucions de l’ONU presentades per la Convenció de Drets del Nin sobre el dret de les persones amb discapacitat a cursar els seus estudis en el sistema ordinari educatiu. Que porten ratificats a l’estat Espanyol des de 2007 i publicats al BOE des de 2008. Val a dir que, les persones amb discapacitat entraran a les aules d’educació ordinària en un termini de deu anys i que la incorporació serà progressiva i no immediata. I és que la LOMLOE veu la diversitat com un element enriquidor, alhora que aposta per començar a complir allò que es porta dient des del 1970 de mà de l’informe elaborat per Mery Warnock per l’ONU. El plantejament de la LOMLOE sense cap dubte suposa un gran impuls cap a la modernització i la inclusió educatives.
Alhora és important destacar que la nova llei aposta per l’educació competencial, establint per primera vegada directrius específiques per orientar les programacions didàctiques cap a l’avaluació de les competències. Els canvis en aquest aspecte no tan sols ho són en el seu format sinó també en el seu contingut, promovent-ne un ús basant en l’aprenentatge per a la vida i la convivència social. Una forma d’ensenyament que marca una severa distància amb la LOMCE, que basava la seva metodologia en treballar les competències sempre orientades cap a les necessitats del món laboral; subsumint l’educació en valors i el desenvolupament personal a la lògica de mercat.
Bona prova d’aquest nou horitzó pedagògic que marca la llei, ve de la mà de la nova assignatura Valors cívics i ètics. Una matèria destinada a generar un espai on poder treballar diferents competències a partir del debat, la reflexió, i la interacció social. Ajudant a l’alumnat a desenvolupar la concepció de l’altre en tant que individualitat diferenciada dotada de drets. La seva oferta serà obligatòria, sense haver d’escollir amb religió, garantint que tots els alumnes, independentment dels seus principis morals i confessionals, rebin un ensenyament de qualitat per a la convivència en societat. Fent així que la comunicació, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, la visibilitat de les diferents violències i pràctiques opressives que hi ha en la nostra societat, o el respecte pels drets humans tornin a estar presents en les aules; com ho estan a la resta de països del nostre entorn.
Aquesta assignatura ensenya als alumnes a pensar críticament i reflexionar sobre l’allau d’informació que reben cada dia d’un món cada cop més canviant. Al mateix temps que els forma en habilitats socials i comunicatives per resoldre problemes mitjançant la cooperació. Aquest és un dels punts on la nova llei mostra el seu caràcter més social de l’educació. Un canvi de model necessari per a la societat en el nostre temps.
El darrer punt a comentar i que potser ha generat més polèmica fa referència als centres educatius concertats. Amb interès de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els alumnes la nova llei pretén implantar la possibilitat de que qualsevol alumne que visqui prop d’una escola concertada pugui accedir-hi, mitjançant l’eliminació de les quotes de les fundacions escolars; fins ara un mur econòmic difícil de franquejar per a moltes famílies. Garantint d’aquesta manera la llibertat d’elecció de centre alhora que el dret a l’educació.
Amb la LOMLOE l’accés a l’educació de tots els nens i nenes així com adolescents quedarà garantida, complint amb els principis plasmats a la Constitució Espanyola d’igualtat i dret a l’educació. Un canvi totalment necessari si volem aconseguir arribar a temps als objectius de l’agenda 2030 que va marcar l’ONU per als països desenvolupats en quant a un accés a l’educació. Aquest canvi, com marquen els objectius 2030, suposa avançar cap a un model més inclusiu i de qualitat on l’aprenentatge de l’alumnat i el progrés de tots estarà salvaguardat. Un canvi de model orientant al progrés social, que combat la mercantilització d’un dret fonamental.
Alhora que la dreta crítica ferotgement l’actual reforma de l’educació amb l’argument de què no s’ha consensuat amb ells, obliden que l’anterior, la LOMCE, només va tirar endavant gràcies als únics vots del seu partit. El debat sobre la LOMLOE va començar l’any 2019, i prova d’això és que al darrer ple del Congrés dels Diputats, del govern en funcions sorgit de la moció de censura, es va aprovar la tramitació del projecte. Des de les hores el projecte ha comptat amb la participació de plataformes educatives, organitzacions d’estudiants, el sector docent, i els sindicats, amb l’única absència dels partits de la dreta parlamentària.
La seva ha estat una autoexclusió d’un projecte massa innovador per al seu model d’entendre l’educació i la societat, cada cop més ancorat en els principis ultraconservadors i populistes. Els seus crits de llibertat i els seus llaços taronges els hi han disfressat una realitat on han quedat tots sols. La dreta cada cop s’aïlla més en l’immobilisme i a la no innovació educativa. La reforma plantejada pretén fer cobrar força als processos i les estratègies educatives, emfatitzant en l’aprenentatge basat en l’experiència. Es tracta reconduir l’educació cap a un horitzó on l’alumnat aprengui a ser autònom, crític, i lliure. No voler participar d’aquest projecte significa donar l’esquena a un futur millor per a tots.
Pau Roig Mas, estudiant de Pedagogia i coordinador de moviments socials de JSIB
Jesús Granado, investigador en Filosofia i Coordinador d’Idees i Programes de JSIB
