Actualment i per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, els cursos acadèmics s’han vist afectats a tots els nivells, incloent-hi l’universitari, on s’ha patit una rellevant dificultat per a desenvolupar el curs amb normalitat. Campus buits i una no presencialitat que ha obligat a una immediata adaptació de la metodologia docent per intentar finalitzar el curs amb els menors perjudicis possibles per a les i els estudiants.
Les greus conseqüències de la pandèmia han estat i són imprevisibles. Milers de famílies amb estudiants universitaris pateixin avui la incertesa sobre el seu futur més immediat. No només sobre la forma en la qual continuaran el seu aprenentatge i avaluació els pròxims mesos, sinó també incertesa sobre les garanties de poder continuar els seus estudis universitaris.
Cursar estudis superiors suposa un gran esforç econòmic per a moltíssimes famílies i no només pels preus públics dels crèdits universitaris. Estudiar és assistir a classe i realitzar sessions d’estudi preparant proves i treballs acadèmics, però també és adquirir el material necessari, poder desplaçar-se al centre d’estudi, alimentar-se i tenir on residir durant el curs. Per tant, amb l’objectiu de poder garantir la igualtat d’oportunitats pel que respecta a la formació, s’ha d’assegurar que les famílies amb rendes més baixes puguin cobrir totes les despeses derivades de l’estudi. D’aquesta forma, els i les estudiants poden dedicar-se principalment als seus estudis, sense necessitat de veure’s obligat a cobrir els costos derivats, la qual cosa redunda en uns millors resultats i aprofitament.
Aquest esforç econòmic seria impossible d’assumir si no fos pel suport de les institucions i la ferma convicció que la Universitat ha de ser pública, de qualitat i a l’abast de tota la ciutadania. El sistema de beques i ajudes a l’estudi suposa la materialització del dret a l’educació. Les polítiques de beques resulten imprescindibles per a fer efectiva la concepció de la universitat com a ascensor social i com a eina d’equitat i d’igualtat d’oportunitats.
Sigui pel confinament o per les conseqüències laborals negatives que han patit milers de famílies, la crisi sanitària afecta directament al rendiment acadèmic: perquè l’estudiant hagi contret la malaltia o cuidi d’un dependent, perquè la residència on estigui confinada la família no generi l’ambient més òptim per a l’estudi, perquè l’estudiant tengui dificultats en el seu aprenentatge, i per tant en superar l’avaluació, pel fet que la docència a distància no ha tengut el temps suficient per adaptar correctament la metodologia, o perquè l’estudiant hagi de començar a fer feina per compensar la situació econòmica i laboral de la família. Aquests factors poden deixar fora del sistema de beques i ajudes a milers d’estudiants que no compleixin les condicions acadèmiques per accedir-hi.
Condicions acadèmiques que van en sentit contrari de la pròpia concepció de les polítiques de beques. Les beques i ajudes per a l’estudi no són un reconeixement al mèrit. La beca és un dret subjectiu per a les persones que ho necessiten. Per això es torna imprescindible que les institucions escoltin a la comunitat universitària i suspenguin els requisits acadèmics de les convocatòries.
Hem d’evitar novament que milers d’estudiants es vegin obligats a deixar la universitat per la impossibilitat d’assumir el cost econòmic que genera. La crisi de la COVID-19 no pot suposar un perjudici econòmic pels i les estudiants universitàries.
Resulta prioritari escoltar les reivindicacions del CEUNE i dels diferents Consells d’Estudiants de les universitats. És imprescindible que els governs donin resposta per protegir els estudiants dels efectes negatius de la crisi adaptant els criteris de les ajudes, facilitant el pagament de les matrícules, i en definitiva, posant a l’abast tots els recursos i mesures que siguin necessàries perquè l’estudiantat pugui finalitzar aquest curs i començar el següent de la manera més òptima possible.
L’Administració Pública ha de donar una resposta immediata per evitar l’exclusió de la Universitat a la qual es veuen abocats milers d’estudiants. L’educació no pot deixar de ser el paradigma de la inclusió.
Per tot això, la Comissió Executiva del PSIB-PSOE acorda traslladar als i les representants del PSIB-PSOE a les diferents institucions la necessitat d’impulsar i estudiar la necessitat d’adoptar les següents actuacions:
1. Al Govern de l’Estat: a eliminar els criteris acadèmics de la convocatòria de beques i ajudes a l’estudi.
2. Al Govern de l’Estat: a no sol·licitar la devolució de l’import de les beques concedides en el present curs en els casos en què l’estudiant no compleixi els requisits acadèmics.
3. Al Govern de les Illes Balears: a suspendre l’increment gradual de segones i successives matrícules per al curs vinent respecte dels crèdits cursats a l’any acadèmic actual.
4. Al Govern de les Illes Balears: a estudiar, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears, la possibilitat d’incrementar els terminis de fraccionament del pagament de les matrícules.
5. Al Govern de l’Estat. a elaborar un protocol d’actuació que permeti -amb totes les mesures de seguretat necessàries- el retorn als pisos i residències dels i les estudiants de manera excepcional perquè puguin recuperar tot el material necessari per finalitzar el curs acadèmic amb totes les garanties.