És evident que sofrim la crisi social més dura de la democràcia. En aquests gairebé dos anys de govern de Mariano Rajoy hem comprovat com el PP ha executat la seva idea central: reduir l’Estat del Benestar, el patrimoni dels qui no tenen patrimoni. L’educació i la sanitat, pilars fonamentals pel nostre dia a dia, han estat retallades, sotmeses als interessos de la dreta i del mercat, així com també ho han estat les ajudes que tantes persones depenents necessiten. En aquesta situació, en què el partit que governa devasta tot allò que ajuda a la ciutadania a tenir una vida molt més fàcil, arriba l’avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Aquesta reforma suposa un canvi en l’organització del sistema públic dels Serveis Socials, que afecta directament a la rellevància de l’Administració Local, provocant una disminució de les seves facultats. No hem d’oblidar que els Ajuntaments i Entitats Locals són aquells qui, gràcies a la seva proximitat amb la ciutadania, coneixen les necessitats dels habitants. És l’Administració Local la que fa un estudi per així poder dur a terme una prestació òptima d’aquests serveis.
Així doncs, la reforma de Rajoy, amb una intenció clara de centralitzar tot el poder en un mateix òrgan, implica que els Serveis Socials (autobusos escolars, ajuda a dones maltractades, ajuda per a depenents…), fossin suprimits als municipis de menys de 20.000 habitants. A l’estat espanyol, un 95% dels municipis ho són. En què es tradueix tot això? Disminució de la qualitat de vida.
Evidentment, la reforma implicaria la pèrdua de contacte entre els serveis i els 7 milions de ciutadans que cada any se’n beneficien i que tant ho necessiten. Però no s’ha d’oblidar que paral·lelament tots aquells llocs de treball creats arran d’aquestes prestacions serien suprimits (uns 50000 a tot l’estat espanyol). Tot això provocaria una falta d’eficiència i també d’eficàcia al voler realitzar la prestació dels serveis d’una manera llunyana, sense pensar que per poder fer-ho de la manera òptima, és necessària una atenció especial cap els ciutadans, una atenció que només es pot fer des de la proximitat, des de l’Entitat Local.
No vos penseu que els grans municipis queden exempts de modificacions. Les seves competències seran reduïdes fins al punt de ser exclusivament d’avaluació i informació de situacions de necessitat social. A més, l’Estat es reservarà la capacitat de fixar el cost de tots els serveis que es segueixin prestant, fet que desencadenarà una nova retallada de recursos per als Ajuntaments.
Què s’amaga darrera aquest avantprojecte? Com gairebé sempre, les ganes del govern actual de privatitzar-ho tot. Una visió exclusivament economicista de les funcions de les Entitats Locals i estatals, deixant de banda l’atenció a la ciutadania i la qualitat en la prestació dels serveis. Unes ganes immenses de fer que la llei del més fort , en el seu cas, la llei del més ric, cada vegada agafi més força ique només els que puguin pagar-ho tenguin totes les comoditats, ja que, segons ells, són els únics que s’ho mereixen.
En un moment on la pobresa de cada vegada és més notable, on la gent està més que exprimida degut a l’augment d’imposts i taxes, les retallades… algú els hauria de recordar que totes i cada una de les persones tenen dret a una vida digna i, evidentment, sense complicacions afegides.
