Aquesta setmana ens hem despertat amb la notícia d’un nou atac als ciutadans i les ciutadanes. El govern Rajoy imposa el copagament dels medicaments de dispensació hospitalària, fins a un màxim de 4’2 € per medicament. O el que és el mateix, es crea un impost als malalts que més pateixen per a que puguin viure. A partir de l’1 d’octubre moltes persones que estan lluitant contra malalties com el càncer de mama, l’hepatitis o la leucèmia hauran de passar per la nova caixa que s’hauran d’instal·lar als hospitals si volen rebre tractament.

La teoria dicta que s’implanta el copagament per a racionalitzar l’ús dels medicaments per part dels pacients. M’agradaria que la ministra Mato sortís a explicar de quina manera pot racionalitzar la presa de medicament una persona amb càncer. Simplement, si els afectats deixen de medicar-se pujarà la mortalitat.

Cada dia veiem com el copagament es ven com a element indispensable per la supervivència del nostre model sanitari. El que no diuen és que nombrosos estudis científics demostren que amb la seva aplicació  augmenta considerablement el nombre d’ingressos hospitalaris, resultant en major despesa sanitària i l’anul·lació del suposat estalvi de la seva implantació. A més, aquest mateixos estudis deixen palès que les classes baixes i més desprotegides són les que tenen més risc d’exclusió sanitària.

A les nostres illes ja hem viscut les conseqüències del que suposa deixar a col·lectius desfavorits fora del sistema sanitari. Alpha Pam, un jove senegalès de 28 anys, va morir de tuberculosis al no rebre l’atenció necessària pel diagnòstic de la malaltia per no tenir targeta sanitària. Cal recordar que el Govern Balear ha deixat sense targeta al voltant del 2% de la població Balear, és a dir, unes 20.000 persones.

Aquests darrers atacs ens han de fer plantejar-nos quina direcció està prenent la sanitat i el nostre estat del benestar. La dreta més rància ha desfet en poc més de dos anys gran part del que s’ha tardat tota una democràcia en construir. La nostra sanitat, pública, universal i gratuïta, ha estat de les millors valorades a tot el món i ara el Partit Popular l’està dinamitant.

La crisis no pot ser una excusa per superar tots els límits ètics i morals. No es pot deixar sense assistència sanitària o fer pagar per viure als que més ho necessiten amb excuses econòmiques. Els socialistes ho hem de tenir clar, en el moment que tornem a governar s’han de derrogar tots els decrets que han minvat la Sanitat. Una vegada fet això, la feina de tornar a obrir els hospitals tancats i tirar enrere les privatitzacions de la sanitat que està fent el PP serà àrdua i complicada, però és factible. Per acabar hem d’impulsar un canvi a la constitució que blindi la sanitat com a dret bàsic i fonamental. Amb aquest canvi, aconseguiríem que cap majoria absoluta de dretes pugui tornar a desfer el sistema sanitari.

#SanitatJSIB

Scroll to Top