Ha arribat el setembre i això significa que comença el nou curs escolar. Enguany el meu nebot ha canviat d’escola i, per ell, tot serà nou: nous companys i companyes, nous mestres, nova aula, nou pati, etc. Això m’ha fet pensar en tot allò que aquest inici de curs serà nou a les escoles, als instituts i a la universitat. Si més no, hem de tenir present que allò nou, en ocasions, ho és perquè és diferent, però no perquè representi cap novetat.
Per aquesta raó, enguany l’inici de curs és diferent. Els professors s’han declarat en vaga indefinida com a conseqüència de l’aplicació d’un nou programa lingüístic, entre d’altres raons. En aquest sentit, els centres no disposen ni dels recursos materials, ni humans i, ni tan sols, del temps necessari per portar-lo a terme. El TIL ha aixecat un gran enrenou entre la comunitat educativa i, aquest fet, difuminarà les fotografies del President del Govern i de la Consellera d’Educació en la tradicional visita als centres el dia de l’inici de curs. Davant d’aquesta situació, van decidir obrir una taula de diàleg amb els sindicats, una acció totalment democràtica, que encara s’hagés vist més reforçada si s’hagués realitzat abans d’aprovar el Decret.
Però això no serà l’única cosa nova que afectarà a la vida escolar i acadèmica. Han canviat molts més aspectes: la ràtio d’alumnes per aula s’ha incrementat notablement (mentre que les aules continuaran tenint el mateix espai) i el nombre de docents ha disminuït considerablement.
Així, el professor del meu nebot tendrà més dificultats per preparar les seves classes i menys temps per dedicar a atendre de manera individual els problemes dels seus alumnes. Les beques de menjador es convoquen amb un any de retard, els ajuts per a llibres de text, que alguns ajuntaments donaven a qui ho necessitava, han desaparegut, de la mateixa manera que els programes de reforç i les aules d’estudi els horabaixes.
La Universitat també s’ha vist afectada. Enguany matricular-se a una carrera és un quinze per cent més car que fa dos anys. I encara que sembli mentida, la filla del cambrer que em prepara el cafè els matins aquest curs no podrà anar al campus, i no és com a conseqüència de què el preu del bus i del metro hagin pujat, és perquè ha perdut la seva beca perquè ha quedat al límit de complir amb els nous requisits.
A ningú se li escapa que d’ençà que governa el Partit Popular han canviat moltes coses a l’educació pública. Amb la “Llei Wert” com a màxim exponent, el conjunt de mesures i polítiques posades en marxa pels governs de Rajoy i Bauzá fan diferent un sistema educatiu públic, que mantenia la qualitat, la universalitat i la igualtat d’oportunitats i en el que tots podíem anar progressant adequadament per camins paral·lels. Ara, el nou model converteix aquests camins en una autopista de peatge o amb una carretera de servei per a qui no pugui pagar.
