Estem cridats a canviar. L’evolució humana -per ella mateixa- ja és un canvi. Un canvi constant del que no som conscients dia a dia però que som capaços de reconèixer en el temps. Com aquells canvis que només trobem en els amics que no vèiem des de feia temps i que no trobem en els amic que veiem de cada dia.
En política i en democràcia –per sort- aquests canvis també hi són. La feina de governants i representants polítics fa que les coses evolucionen dia a dia, algunes de forma imminent i altres de forma lenta i constant.
Aquells que creiem en la política som conscients, també, que la lentitud i el caràcter notablement institucional i burocràtic d’alguns canvis no és visible a la majoria de la societat i poden arribar a se considerats inútils (tot això canvia el dia que, per exemple, no et renoven la targeta sanitària europea…). Són canvis polítics que es tradueixen en facilitats o dificultats afegides als problemes de la vida real.
D’altra banda, hi ha canvis amb molt d’impacte, molt visibles i també, perquè no dir-ho, molt rellevants. Són canvis que a la llarga deixen una marca destacada sobre l’eix cronològic de la història: capítols polítics, canvis socials importants, revolucions…
Sembla que actualment no vivim capítols destacats. No obstant això, estem immersos, ara mateix, en un d’aquests punts destacats. És un canvi de tendència, de visió. Un canvi en la política i en la democràcia que, a més, és radical, perquè es produeix des de l’arrel, des de la societat, des de la gent. Els darrers quatre mesos han representat un avenç molt important per la societat de les Illes Balears. Un tema concret ha fet que moltes persones es veiessin encoratjades a unir-se i a treballar per aconseguir un objectiu. Efectivament, parlem del conflicte educatiu.
Aquests mesos han estat un clar exemple de que és la societat qui marca els moments i els temps dels canvis. Aquests mesos la societat balear, amb la comunitat educativa al capdavant, ha demostrat que és necessari un canvi en les formes de participar, de fer política, de governar, d’associar-se, de representar-se, d’organitzar-se. Ha deixat entreveure les febleses dels partits i sindicats que, si bé és cert, també han pres nota i s’han proposat modificar les seves estructures de participació.
Val a dir també que aquest és només un moviment social més dins el conjunt d’iniciatives populars que han pres força arrel de l’estat espanyol i que troben el seu bressol en el 15M, que podem considerar principal precedent d’aquest canvi.
Aquests moviments socials suposen també un canvi cultural perquè, en definitiva, fan que moltes persones tornin a creure en la democràcia com a marc per a noves vies d’implicació, acció i participació que hauríem de servir com a exemple per a regular, estructurar i institucionalitzar noves formes de participació. Avancem, doncs, per aconseguir que la nostra sigui una cultura més oberta, participativa i permeable als moviments i preocupacions de la societat.
